L’EXAMEN DE LA LLENGUA SEGONS LA MEDICINA TRADICIONAL XINESA

posted in: ACUPUNTURA | 0

L’examen de la llengua segons la medicina tradicional xinesa

 

L’examen de la llengua segons la medicina tradicional xinesa, com el pols, és un dels principals sistemes de diagnòstic de la MTC.

Cada un dels principals aspectes de la llengua (color del cos, forma i saburra), són importants per tenir un millor diagnòstic.

L’observació de la llengua, com a part del diagnòstic en la medicina tradicional xinesa, es remunta a molts segles enrere.

Les antigues obres de medicina xinesa, ens revelen la importància que tenia l’examen de la llengua en el diagnòstic, que ja era significatiu en els anys de la

dinastia Shang (s. XVI a.de C. – 1066 a.de C.).

Connexió amb els òrgans i els meridians.

 

Hi ha una relació directa o indirecta de la llengua amb els òrgans interns del pacient. Aquesta relació es fa a través del sistema dels meridians del cos.

També hi ha una relació molt estreta amb els ZangFu (òrgans i entranyes), amb els diferents canals i els seus canals col·laterals respectius, i una relació

amb els líquids corporals, energia (Qi) i la sang (Xue).

La majoria de meridians es relacionen directament amb la llengua, altres com el pulmó (P), l’intestí gros (IG), l’intestí prim (ID) i la vesícula biliar (VB) no

passen directament per la llengua, però s’hi connecten gràcies als seus meridians acoblats i col·laterals. La llengua és el mirall del cor, representa a la

melsa, i la seva capa és producte del Qi de l’estómac.

La llengua es divideix en zones per poder estudiar-la adequadamen

 Les zones són:

L’examen de la llengua segons la medicina tradicional xinesa

                                                                                                            Arrel (aigua: ronyó)

                                                                                                   Mitjà (terra: melsa i estómac)

                                                                                              Bordes (fusta: fetge / vesícula biliar)

                                                                                                               Punta (foc: cor)

                                                                                                Darrere de la punta (metall: pulmó)

Diagnòstic de la llengua segons la MTX

 

El diagnòstic de la llengua, segons la medicina tradicional xinesa, es basa en l’observació de quatre punts principals.

Color de la llengua

 

El color de la llengua ens informa de l’estat del Qi nutritiu de l’organisme, de la sang (Xue) i dels òrgans Yin.

El color de la llengua en estat normal seria vermell claret. Un vermell pàl·lid podria ser insuficiència de Yang o de sang, per exemple en desnutrició,

esgotament físic, anèmies… Una llengua molt vermella indicaria excés de calor a l’organisme; si fos en diferents zones, ens indicaria en quin òrgan hi ha

excés de calor. L’excés de calor pot manifestar agitació, irritabilitat, insomni… La llengua pot tenir altres colors, per exemple el color porpra, que ens indicaria

èxtasi de sang al cos o en alguna zona concreta del cos.

Els colors de la llengua poden ser:

Vermell pàl·lid (normal)

Pàl·lid (deficiència de sang o Yang)

Vermell (calor excessiu o per deficiència)

Taques / papil·les vermelles (calor o èxtasi de sang)

Color vermell fosc (calor més intensa)

Porpra (èxtasi de sang)

Blau (fred que causa èxtasi de Sang)

També és important la distinció entre un color viu i un altre de més apagat, que ens orientarà sobre el bon o mal pronòstic del pacient. Cal tenir en compte

que determinats aliments poden alterar el diagnòstic per la llengua, ja que el que veurem no serà la llengua real; el cafè, les olives, la remolatxa, la

regalèssia, per exemple, poden canviar el color de la llengua. Per això és important saber si el pacient ha menjat o begut alguna cosa poc abans d’entrar a

la consulta.

La forma del cos de la llengua

 

La forma del cos de la llengua mostra l’estat de la sang i del Ying Qi (Qi nutritiu). Aquesta anàlisi inclouria la forma de la llengua, la textura o qualsevol

moviment involuntari que se’n pugui observar. Aquest punt ens ajuda a distingir els diferents estats d’insuficiència o excés. Per exemple, una llengua prima

podria indicar insuficiència de Yin, de sang o de líquids orgànics; en canvi, una llengua inflada ens pot donar informació que pot existir una retenció d’humitat

a causa, possiblement, d’una insuficiència de Yang, entre d’altres.

Les formes del cos de la llengua poden ser:

Prim (deficiència de sang o Yin)

Inflat (deficiència de Yang, que causa humitat o calor humitat)

Rígid (vent intern)

Flàccid (deficiència de fluids corporals)

Llarg (calor del cor)

Curt (deficiència de Yin, fred interior o gravetat)

Esquerdat (horitzontal = deficiència de Yin d’estómac, de la línia mitjana fins a la punta = cor,

en la línia mitjana, ampla i superficial = deficiència de Yin d’estómac)

Tremolor (deficiència de Qi de melsa)

Marques dentals (deficiència Qi de melsa)

També s’ha de tenir en compte que la forma del cos de la llengua es pot veure afectada per l’ús de medicaments, com pot per exemple corticoesteroides,

antiinflamatoris, antineoplàsics, alguns antibiòtics, diürètics i broncodilatadors, entre d’altres.

La saburra lingual

 

La capa de la llengua mostra l’estat de les entranyes (Fu), en particular de l’estómac, i és el resultat de la digestió. Amb la saburra lingual podem analitzar,

entre altres coses, la relació interior-exterior i fred i calor en l’evolució dels factors patògens externs, coneguts en la medicina xinesa com a malalties d’origen

extern.

La saburra lingual ens informa sobre els processos digestius i el seu aspecte ens donarà informació immediata de l’estat funcional de l’estómac i la melsa.

També podem obtenir informació d’altres òrgans com el ronyó, la bufeta, el fetge, els intestins, la vesícula biliar i el pulmó. Si l’organisme funciona

correctament, concretament els òrgans involucrats en la digestió, la llengua tindrà una capa prima i blanca. Si tenim la capa de la llengua espessa, ens

indicarà la presència de factors patògens. La saburra de color groc correspondria a la calor i la de color blanc al fred. És important valorar com està repartida

la saburra.

Les característiques de la saburra lingual poden ser:

Fina i blanca (l’estómac digereix normalment)

Espessa (vent, fred, retenció d’humitat, foc dels aliments, flegma, calor, més gruixuda = més greu)

Sense capa (deficiència de Yin de ronyó o d’estómac)

Blanca (fred)

Groga (excés de calor)

Grisa o negra (fred intens o calor, depenent de la hidratació)

S’ha de tenir en compte que els pacients fumadors tendeixen a presentar una saburra lingual groga i en ocasions grisenca.

La humitat o hidratació

La hidratació mostra l’estat dels fluids corporals o líquids orgànics. Per exemple una llengua normal, està lleugerament mullada, una llengua excessivament

humida indicarà acumulació de líquids i una llengua seca indicarà insuficiència de líquids orgànics …

Els tipus d’humitat o d’hidratació de la llengua poden ser:

Seca (la calor ha lesionat els fluids corporals)

Lleugerament humida (normal)

Massa humida (deficiència de Yang Qi, humitat)

Enganxosa o relliscosa (humitat o flegma)

Un altre aspecte important a destacar en l’observació de la llengua és la punta: si la punta estigués cap avall indicaria deficiència de Yin, cap amunt

mostraria foc de cor o buida ens indicaria deficiència de cor o de cor i pulmó.

L’estudi de la llengua ens aporta informació de l’estat de salut del pacient tant a nivell físic com a nivell emocional, tot i que el domini del diagnòstic lingual és

una ciència que requereix moltíssima practica i estudi, ja que hi ha moltes llengües diferents, tantes com síndromes hi ha en la medicina xinesa.

Leave a Reply