TERÀPIA CRANEOSACRAL

L’osteopatia craneosacral és un sistema de teràpia manual, suau i profunda. La tècnica craneosacral es basa en el moviment respiratori primari, que té el seu origen en el moviment del líquid encefalorraquídic al llarg de la medul·la espinal i el sistema nerviós. Transmetent-se a totes les estructures òssies, òrgans i teixits corporals. La fluïdesa i qualitat d’aquest moviment determina l’estat de salut i vitalitat del nostre organisme.

L’osteopatia craneal funciona de la següent manera: El nostre sistema nerviós és l’encarregat de recollir total’ informació que arriba al nostre cos ja sigui física, química o psíquica. Així doncs, durant la sessió el pacient sent el contacte lleuger de les mans del terapeuta i el terapeuta craneal esta entrenat per escoltar els moviments sotils del cos i poder percebre qualsevol alteració. Per exemple; imaginem que rebem un cop en una cama i sentim dolor (senyal d’alarma) i fem desaparèixer el dolo amb un analgèsic, encara que no notem el dolor, els teixits s’han quedat en alerta permanent, la qual cosa pot provocar alteracions secundàries en altres zones del nostre cos.

Tot el que rebem com a trauma, d’una manera o un altre ho retenim en el nostre cos. Si retenim un excés de traumes i aquests no s’assimilen bé, el nostre organisme s’anirà afeblint. No només físicament sinó també emocionalment.

La teràpia cràneosacral és una tècnica de contacte sotil que pot detectar i alliberar aquestes tensions en el nostre cos i ment, millorant no només el trauma en si, sinó tot l’organisme en el seu conjunt.

En principi tothom pot millorar amb un tractament craneosacral, encara que els millors resultats es donen en tractaments traumàtics físics o emocionals de causa directa. Per exemple, una lesió de qualsevol teixit provocada per un cop o bé una alteració emocional per un trauma conegut.

Dins de la tècnica craneosacral existeixen altres treballs realitzables com els renaixements, connexions psico-emocionals o simplement el que cridem recursos, que consisteixen a provocar un punt de calma en el nostre organisme per donar-li capacitat de recuperació. És com una meditació molt profunda que s’aconsegueix sense haver d’entrenar-nos en cap tècnica especifica.